Alfàbrega ( albahaca ) : afavoreix la digestió, alleugera els gasos intestinals i reforça el sistema nerviós.

Es fa servir en sopes, en salses amb mantega i amanides.

 

 

 

Anet ( eneldo ) : ajuda a eliminar els gasos, ja que cinté un oli essencial ric en llimoner, eugenol i anetole.

Es fa servir amb patates i verdures, però també en plats a base d’arrossos i peix.

 

 

 

Cerfull ( perifollo ) : actua com a diürètic i depuratiu sanguini, estimula la gana i ajuda a fer la digestió.

Es fa servir per aromatitzar sopes, carns i peix, encara que no convé barrejar-lo amb altres plantes.

 

 

 

 

Cibulet ( cebollino ): el seu contingut en vitamina C, en àcid fòlic i en potassi és considerable. Ajuda a baixar la tensió arterial.

Es fa servir per donar el toc final a truites, salses, cremes o amanides.

 

 

 

Comí ( comino ): accelera les digestions, i millora els espasmes gastrointestinals.

Es fa servir en sopes, llegums i hortalisses, però també és habitual afegir en l’elaboració d’embotits.

 

 

 

 

Coriandre ( cilantro ): facilita la digestió, elimina els gasos, i és lleugerament tonificant del sistema nerviós quan es pren en dosis petites.

Es fa servir molt com adornament d’arrossos, però també per aromatitzar peix, carn de sabor fort i sopes.

 

 

 

 

Estragó ( estragón ) : afegir-lo als plats és una magnífica manera d’evitar la fermentació intestinal i eliminar els paràsits intestinals.

Es fa servir per fer mostasses i donar sabor a maioneses i salses de formatge fresc. Per a condimentar carn, peix i marisc.

 

 

 

 

 

 

 

Farigola ( tomillo ) : és digestiu, estimulant de la gana, antiparasitari, antimicrobians, antisèptic i expectorant.

Es fa servir per sopes i estofats.

 

 

 

 

 

 

Fonoll ( Hinojo ): és antioxidant , ajuda a controlar la tos i a reduir el colesterol. Però pel que més es coneix és per millorar la digestió.

Es fa servir per la salsa de iogurt, però també es fa servir per fer pans i estofats o peix, tant blancs com blaus.

 

 

 

 

 

 

Julivert ( perejil ): és un bon antioxidant, ric en calci, ferro i també a vitamina C. És un gran diürètic i pot ajudar a disminuir el dolor de regla.

Es fa servir en salses com a condiment i sofregits o guarnició en amanides, i picat per augmentar el sabor dels plats.

 

 

 

 

 Llorer ( laurel ): l’oli essencial que contéés ric en céneol i eugenol, això justifica que sigui un bon tònic pel fetge.

Es fa servir per fer estofats, sopes i guisats suaus de peix. Les fulles no s’han de menjar.

 

 

 

 

Menta ( hierbabuena ) : té propietats antiinflamatòries i sedants. Contribueix a la producció de bilis.

Es fa servir per acompanyar qualsevol postre . És ideal per incloure en salses, vinagretes i almívars.

 

 

 

 

 

 

Orenga ( orégano ) : degut al seu contingut en antioxidants, el seu consum regular ajuda a retardar els efectes de l’envelliment, i és depuratiu.

Es fa servir per estofats, plats italians, salses, amb tomàquet i amb pollastre .

 

 

 

 

 

 

Romaní ( Romero ): conté ferro, i per això s’indica en casos d’anèmia. És un fabulós antioxidant i bactericida, i a baixar la tensió arterial.

Es fa servir per aromatitzar olis i vinagres, per assaonar carn, sobretot el porc i el corder.

 

 

 

Tàpera ( alcaparra ) : és tònica i fa venir gana, però també té un efecte diürètic i depuratiu.

Es fa servir en salses, plats de tomàquet i albergínia i en adobats. Té un protagonisme destacat a la salsa tàrtara.